Què és l’ull sec ?

La síndrome de sequedat ocular o ull sec és una malaltia produïda per l’existència d’una mala lubricació de la superfície ocular. Això engloba situacions de baixa quantitat de llàgrima, de mala qualitat, o bé, d’excés d’evaporació.

Símptomes

Els símptomes de l’ull sec més habituals són:  sensació de “sorra” o d’un cos estrany, coïssor, cremor, enrogiment , sensació de fatiga o pesadesa i llagrimeig.
En casos de sequedat severa pot aparèixer dolor per l’aparició de lesions en la còrnia o pèrdua de visió.

Per què apareix ?

– La causa més freqüent és la disminució de la producció de llàgrima a causa de l’edat . Les   glàndules llacrimals es van atrofiant amb el pas dels anys.
– Els factors ambientals, com els aires condicionats, les calefaccions i els climes càlids i secs.
– Canvis hormonals, com la menopausa o l’ús d’alguns anticonceptius orals.
– L’ús perllongat de lents de contacte.
– Algunes malalties sistèmiques com la síndrome de sequedat primària o de Sjögren i la artritis reumatoide.
– Algunes cirurgies oftalmològiques, com la cirurgia làser per corregir defectes refractius.
– Síndrome de pantalles d’ordinador. En aquest cas conflueixen diversos factors, com una freqüència de parpelleig deficient, un entorn amb condicions d’humitat baixa ( calefaccions o aires condicionats) i les radiacions emeses per les pantalles.

Es pot prevenir ?

Algunes mesures útils per prevenir la sequedat ocular són :

– No abusar de l’ús de lents de contacte.
– Evitar corrents d’aire directes sobre la cara.
– Utilitzar ulleres de sol.
– Quan estiguem períodes llargs utilitzant l’ordinador,  realitzar pauses freqüents i forçar el parpelleig per estimular la producció de llàgrima.

És recomanable, en cas de tenir algun símptoma suggestiu d’ull sec, comentar-ho a l’ oftalmòleg, ja que una detecció i un tractament precoços ajudaran a evitar la progressió de la malaltia.

Tractament

El tractament de l’ull sec és, generalment, perllongat i en un alguns casos,  per a tota la vida  i es basa en l’aplicació de llàgrimes artificials. En l’actualitat, en disposem d’una gran varietat, que es diferencien  pels  components i pel grau de densitat que posseeixen.
Altres teràpies possibles són l’ús de taps per bloquejar els conductes llacrimals, fet que permet conservar durant més temps la llàgrima a la superfície ocular. I en casos més greus es pot recórrer a teràpies addicionals com l’ús de sèrum autòleg  ( llàgrimes enriquides amb la sang del pacient, tractada prèviament ) o corticoides i immunosupressores  tòpics.