OCT  o tomografia de Coherència Òptica

Tomografia de coherència òptica

 

La tomografia de coherència òptica (OCT) s’ha convertit en poc temps en una eina fonamental en la pràctica oftalmològica. Es basa en el principi de la inferometria, proporciona talls bidimensionals o tridimensionals i mesura el retard en la transmissió dels ecos i la quantitat de llum absorbida o reflectida. D’aquesta manera s’aconsegueix el més semblant a una biòpsia en temps real.

 

És una prova ràpida, senzilla, que no presenta cap risc per al pacient i té una gran fiabilitat.

 

El procediment és senzill. El pacient ha de fixar la vista en un punt lluminós dins de la pantalla de l’aparell. Mitjançant la projecció d’un làser de baixa potència es prenen imatges de diferents plans sobre el fons de l’ull; el raig es reflecteix, es captura novament i la computadora l’analitza. L’anàlisi d’aquesta informació permet a l’oftalmòleg aconseguir un diagnòstic precís.

 

Inicialment l’única i principal indicació de l’OCT era la patologia de retina, en especial la zona central o màcula. En malalties com la degeneració macular associada a l’edat o DMAE i la retinopatia diabètica l’OCT s’ha demostrat com l’instrument més útil per al diagnòstic i per al seguiment. Amb les noves generacions d’equips també s’han ampliat les indicacions i és de gran utilitat per a l’estudi del nervi òptic (glaucoma), de la còrnia, de l’iris i de l’angle iridocorneal.