Què és la miopia ?

La miopia és un defecte de refracció, en el qual les persones afectades poden veure amb claredat els objectes situats en distàncies properes ( menys de 50 cm), però no poden enfocar bé els objectes llunyans.
Símptomes
La persona miop explica que té una excel·lent visió d’objectes propers, però una visió borrosa d’objectes llunyans. En ocasions, comenta que per poder enfocar des de lluny precisa ajustar o aclucar els ulls per veure-hi millor.

Per què apareix ?

L’ull miop és més allargat del normal, i les imatges s’enfo-quen  per davant de la retina.

La predisposició genètica és un factor molt a tenir en compte en l’aparició de la miopia, ja que  existeix un fort component hereditari.

Tipus de miopia

Se’n poden diferenciar dos tipus :

Miopia simple: sol aparèixer durant l’adolescència, i va augmentant fins que s’atura el creixement de la persona. No sobrepassa les 6-7 diòptries de graduació i l’exploració oftalmològica és habitualment normal.
Miopia  magna o alta: sol aparèixer en el naixement o la infància i pot anar creixent encara quan el creixement de la persona ja fa anys que s’ha aturat. Són miopies superiors a les 8 diòptries. L’exploració oftalmològica sol ser patològica,  i existeix més  predisposició a patir certes malalties com :

despreniment de retina, glaucoma, cataractes, degeneració retiniana miòpica, forat macular.

Es pot prevenir ?

No es pot prevenir. Però és molt important realitzar revisions amb caràcter preventiu en 2 tipus de pacients :

Nens amb edats per sota dels 6 anys:  en molts casos,  no són conscients que veuen malament i existeix el risc de desenvolupar un ull “-gandul-“.
– En persones ja diagnosticades de miopia magna, és fonamental realitzar controls anuals per descartar complicacions associades a la miopia, que en alguns casos no donen simptomatologia.

Tractament

Habitualment es corregeix la miopia amb ulleres o lents de contacte.
Quant a la correcció quirúrgica de la miopia, existeixen dues tècniques :

– Les miopies simples es tracten amb cirurgia làser damunt de la còrnia .
– En les miopies magnes, l’opció més habitual és l’implant de lents intraoculars fàquiques (entre el cristal·lí i l’ iris) o pseudofàquiques ( extraient-ne el cristal·lí).

Convé assenyalar que serà necessari un exhaustiu estudi oftalmològic per decidir si el pacient és un bon candidat a la cirurgia i per determinar quina  és la tècnica més apropiada.