Què és la hipermetropia ?

La hipermetropia és un defecte de refracció, en què les persones afectades presenten una bona visió  de lluny,  però defectuosa dels objectes propers.

Símptomes

El símptoma més freqüent és la visió borrosa en distàncies properes. En ocasions,  sobretot si la hipermetropia és inferior a les 2 diòptries, les persones són capaces de compensar aquest defecte realitzant un esforç d’acomodació del cristal·lí ( lent natural que tenim dins de l’ull i la flexibilitat del qual ens permet enfocar a diferents distàncies), de tal manera que poden no ser conscients del defecte refractiu;  fins que al voltant dels 40 anys aproximadament, amb l’inici de la vista cansada o presbícia,  comencen amb els símptomes.

Altres símptomes freqüents són fatiga visual, mal de cap, ulls vermells i picor ocular.
En els nens convé estar molt atent perquè és una causa important de fracàs escolar o problemes d’adaptació . A més la hipermetropia infantil no corregida és en alguns casos, causa d’estrabisme i d’ull gandul.

Per què apareix ?

Es deu al fet que la longitud de l’ull és més petita del normal ( l’ull és més “curt”), i les imatges  s’enfoquen per darrere de la retina.
Habitualment, els nens en néixer són hipermètropes, bàsicament perquè tenen uns ulls petits, proporcionals al seu cos.  Amb el pas dels anys, la hipermetropia va disminuint fins cap als 8-10 anys desapareix. Si no és així, probablement el defecte persistirà en l’edat adulta.

Es pot prevenir ?

No es pot prevenir, però és important realitzar revisions periòdiques especialment en els nens, que en molts casos no presenten símptomes, perquè pot ser causa d’ambliopia o ull gandul.
En els adults ja diagnosticats, també s’aconsella realitzar revisions anuals,  ja que es relaciona amb l’aparició de glaucoma d’angle estret.

Tractament

El més habitual és la correcció amb ulleres o lents de contacte.
La correcció quirúrgica pot realitzar-se mitjançant 2 tècniques :

– Cirurgia làser sobre la còrnia en hipermetropies baixes .
– Cirurgia intraocular mitjançant lents fàquiques (entre el cristal·lí i l’ iris ) o pseudofàquiques (extraient-neel cristal·lí ).

Convé assenyalar que serà necessari realitzar un exhaustiu estudi oftalmològic per decidir si el pacient és un bon candidat per a la cirurgia, i per determinar quina és la tècnica més adequada.