Què és el glaucoma?

El glaucoma engloba un grup de malalties que es caracteritzen per un dany progressiu i irreversible del nervi òptic i que, en general, tenen com a denominador comú  un augment de la pressió intraocular.
Es tracta d’una malaltia freqüent i potencialment greu, que afecta aproximadament el 2% de la població a partir dels 40 anys. És la segona causa de ceguesa en el nostre entorn.

Símptomes

Una de les principals característiques d’aquesta patologia és l’absència de símptomes en la majoria dels pacients. Excepte casos excepcionals, com el glaucoma agut, el pacient no té dolor, ni l’ull vermell  ni molèsties, i no és conscient que pateix glaucoma fins que ha perdut gran part del camp de visió .

Per què apareix ?

En la majoria de pacients, l’augment de la pressió intraocular es troba en l’origen de la malaltia. L’humor aquós és un líquid transparent que cobreix les estructures oculars i que està en constant renovació. En els pacients amb glaucoma existeix una dificultat en l’eliminació de l’humor aquós.
Altres factors importants són la predisposició genètica i els factors vasculars o la pressió arterial baixa.

Tipus de glaucoma

– Crònic també anomenat d’angle obert. És, amb diferència el més freqüent de tots.
– Agut o d’angle tancat, que sol desenvolupar dolor intens i pèrdua severa i brusca de visió.
– Posttraumàtic, per un cop o una contusió o per un efecte secundari a una cirurgia prèvia.
– Inflamatori, generalment per uveïtis.
– Farmacològic, especialment per un ús crònic d’esteroides tòpics.
– Congènit, que ocorre  en els primers dies o mesos de vida.

Es pot prevenir ?

– Sense cap dubte sí. El glaucoma crònic és l’exemple més clar de la utilitat de les revisions oftalmològiques periòdiques, ja que com ja hem explicat, amb prou feines presenta símptomes perceptibles per al pacient,  però, no obstant això,  és generalment senzill de detectar en una exploració oftalmològica completa.
-Recomanem revisions anuals a partir dels 50 anys en tots els casos.
– En pacients amb antecedents familiars, pressió ocular en el límit, miopes o persones de raça negra, es recomanem realitzar revisions a partir dels 40 anys, ja que el risc de patir glaucoma és significativament més elevat.

Tractament

L’objectiu prioritari del tractament del glaucoma és conservar la visió que hi ha  en el moment del diagnòstic. La visió  que es va perdre no és possible recuperar-la, per aquest motiu, el diagnòstic preventiu és fonamental.
Els eixos en els quals es basa la teràpia del glaucoma són tres i tots tres es basen a abaixar la pressió ocular :

– El tractament principal és mèdic i es basa en l’ús de col·liris per abaixar la pressió intraocular. Actualment  disposem de diversos col·liris per aquest tractament, i és molt important realitzar un bon compliment de la pauta indicada per l’oftalmòleg; si no es fa així l’evolució de la malaltia serà pitjor.
– El tractament amb làser es pot realitzar amb caràcter preventiu en pacients en els quals es detecta un risc de patir glaucoma agut ( iridectomies làser YAG ) o amb caràcter terapèutic en pacients que no responen satisfactòriament al tractament mèdic ( trabeculectomia).  És important destacar que el tractament amb làser es realitza en una consulta de forma ambulatòria.
– El tractament quirúrgic generalment s’aplica com a última instància quan ni el tractament mèdic ni el làser són suficients per frenar la progressió de la malaltia.
Existeixen diferents tècniques quirúrgiques, que es realitzen de forma ambulatòria, però que requereixen un bon control postoperatori i és imprescindible seguir correctament el tractament prescrit.