Què és l’estrabisme ?

És la pèrdua del paral·lelisme dels ulls, de tal manera que els ulls miren en diferents direccions.

En funció de l’edat d’aparició de l’estrabisme podem diferenciar :

– Estrabisme infantil o congènit. Apareix durant els primers 8 anys de vida, quan la visió encara és immadura. Si no és corregeix existeix un clar risc de desenvolupar una ambliopia o ull “-gandul-“.
– Estrabisme de l’adult. És el que apareix més enllà dels 8-10 anys, quan la persona ja ha aconseguit una visió plena. No hi ha risc d’ull “-gandul-“.

Existeixen diferents tipus d’estrabisme. Cada un té una edat d’inici, uns  símptomes, un  pronòstic i un tractament diferent.

Símptomes

En els nens en edat infantil, el més freqüent és trobar-se amb una ambliopia o ull  “-gandul-“.  Això es deu al fet que els nens, per evitar veure-hi doble, són capaços d’anul·lar o suprimir la visió d’un dels ulls, i com que el seu sistema visual és immadur, l’ull que queda  anul·lat es va quedant endarrerit.

En els adults, ens podem trobar un ventall important de símptomes :

– En estrabismes d’aparició recent, el pacient té visió doble o diplopia , ja que la visió  ja està  desenvolupada  íntegrament i no és capaç d’anul·lar la visió d’un dels ulls. Es tracta d’una situació molt invalidant que obliga, en alguns casos, a tapar un dels ulls mentre no se soluciona el quadre.
– Fatiga visual i sensació de “-pesadesa-“.
– Imatges superposades.

Una altra conseqüència de l’estrabisme a qualsevol edat és la pèrdua de la visió tridimensional, és a dir, la capacitat de calcular les distàncies, de veure en relleu i la percepció de profunditat.
Per últim, cal destacar el component estètic i psicològic dels pacients amb estrabisme, ja que en molts casos dificulta establir un contacte visual òptim amb altres persones. Cal tenir en compte que la mirada és, en molts casos, el primer contacte que s’estableix entre dues persones.

Per què apareix ?

– Defectes refractius previs ( miopia, hipermetropia i astigmatisme ). És especialment freqüent en els nens.
– Diabetis mellitus.
– Traumatismes cranioencefàlics.
– Ictus, hemorràgies o infarts cerebrals.
– Tumors en el  sistema nerviós central.
– Efectes secundaris de la cirurgia oftalmològica o intracranial.
– Estrabisme sensorial. Apareix en ulls amb visió nul·la o molt reduïda. L’ull es desvia per falta de l’estímul visual. En aquests casos, l’estrabisme és un efecte secundari a la mala visió i no n’es  la  causa.

Es pot prevenir ?

No, però si es detecta de forma precoç,  especialment en els nens, el risc de desenvolupar un ull “- gandul-“.
És fonamental detectar-lo abans dels 6 anys d’edat, per poder corregir-lo adequadament.

Tractament

– Correcció del defecte refractiu associat, que, a vegades pot solucionar per si sol l’estrabisme en els nens. Si ja existeix algun grau d’ull “gandul”, pot ser necessari realitzar una de pauta de oclusió, és a dir, tapar l’ull sa per estimular la visió de l’ull ” gandul”.
– Teràpia visual, que  consisteix en diferents exercicis per estimular la musculatura extraocular i  que pot ser de gran utilitat a l’hora de tractar algunes formes d’estrabisme.
– Cirurgia sobre la musculatura extraocular, que és l’encarregada de moure el globus ocular. La intervenció consisteix a reforçar o afeblir els músculs responsables del desviament de l’ull. La cirurgia es realitza amb anestèsia general i de forma ambulatòria. Cal tenir present que un important percentatge de pacients poden requerir més d’una cirurgia per obtenir el resultat desitjat.

– Altres teràpies menys utilitzades són l’ús d’ulleres amb prismes o la toxina botulínica.