Què és la degeneració macular associada a l’edat  (DMAE) ?

La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina anomenada màcula, que té com a conseqüència, la pèrdua progressiva de la visió central. En l’actualitat, constitueix la principal causa de baixa visió en persones majors de 65 anys.

 

Existeixen dos tipus de degeneració macular:

– La DMAE SECA o atrófica, és la forma més freqüent (80-85% dels  pacients) i menys greu. Es caracteritza per una evolució més lenta i progressiva. Les cèl·lules visuals de la màcula se substitueixen  per àrees atròfiques, que fan que el pacient vagi perdent lentament visió a la zona central del seu camp visual.

– La DMAE HUMIDA o exudativa és menys habitual (15-20% dels pacients), però el seu progrés és més ràpid. Es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis de parets molt fines, que acaben filtrant fluids i sang a la màcula. La pèrdua de visió central pot ser molt severa.

 

Símptomes

Els malalts amb DMAE van perdent de forma gradual la visió central, fet que es manifesta per la dificultat per llegir, cosir, conduir o qualsevol altra activitat de precisió.

En mirar  una persona, els afectats de DMAE no reconeixen la cara o la veuen borrosa o distorsionada. No obstant això, poden caminar sense ensopegar i mantenir una certa autonomia, ja que el camp de visió perifèric és, generalment, bo.

En alguns pacients, sobretot els que només tenen afectat un ull, la malaltia pot passar desapercebuda, perquè l’ull sa pot compensar l’ull malalt.

 

Per què apareix?

Els factors de risc unànimement reconeguts són: l’edat, la predisposició genètica i el tabaquisme. Uns altres  factors de risc que estan en fase d’estudi serien la hipertensió arterial, l’exposició crònica a la llum i una dieta inadequada.

Les cèl·lules que formen la retina consumeixen molts recursos, especialment a la màcula, on la densitat cel·lular és molt més elevada que en  qualsevol altra àrea de la retina. Aquest alt consum implica, també, la creació de molt material de rebuig que es van eliminant. Amb el pas dels anys i pels factors esmentats amb anterioritat, la capacitat d’eliminar aquests materials disminueix i, es  van acumulant en la retina, fet que coneixem com a druses. El problema és que l’acumulació crònica i constant de druses acaba impedint que els nutrients puguin arribar als fotoreceptors, que són les cèl·lules visuals de la retina; aquests acaben degenerant i es perd,  de forma progressiva la visió central. És el que coneixem com a,  DMAE SECA.

En un grup d’aquests pacients, la falta d’oxigen i nutrients pot provocar un procés de angiogènesi, és a dir, la retina es defensa creant nous vasos sanguinis, perquè  li aportin els recursos que no té.  El problema és que aquests vasos de nova formació o neovasos, tenen una gran tendència a produir hemorràgies, creixen de forma descontrolada i  poden  destruir l’àrea macular. És el que coneixem com a DMAE HUMIDA.

 

Es pot prevenir ?

La DMAE no es pot prevenir perquè va lligada a l’envelliment . No obstant això, en observar-se una major incidència en fumadors i persones amb antecedents familiars , sí que poden prendre’s algunes mesures.

Es recomana una dieta sana, no fumar i realitzar revisions oculars periòdiques a partir dels 50 anys.

 

Tractament

La DMAE HUMIDA s’intenta controlar amb injeccions intravítreies d’ antiangiogènics, que tenen com a objectiu  frenar l’aparició i el creixement dels vasos sanguinis de nova creació que causen aquesta malaltia.

En l’actualitat, disposem de tres fàrmacs: ranibizumab (Lucentis ®), bevacizumab (Avastin ®) i aflibercept (Eylea ®). És important saber que cap d’aquest fàrmacs  pot guarir la malaltia. Són tractaments pal·liatius per frenar la malaltia i que, en la major part dels pacients, cal administrar-los  de forma repetida, ja que la malaltia té tendència a reactivar-se amb el pas del temps.

Per a la DMAE SECA no existeix un tractament eficaç, encara que l’administració de complexos antioxidants aconsegueix atenuar la malaltia.